EROICA

L’Eroica és la tercera simfonia de Beethoven, que va escriure després d’assumir que la seva sordesa era ja irreversible. Heroica és l’actitud i el gest que es van fer necessaris per creuar la pandèmia que l’any 2020 va aturar el món. Però l’Eroica és també un diari de confinament i un homenatge a la mare. Un text breu i fragmentat que, si bé pren la forma de diari de confinament, es converteix en un llibre de memòria personal i familiar, un reconeixement a la figura de la mare, al seu suïcidi i a la línia de vida que uneix tres generacions de dones. Un text que entén l’escriptura com una pràctica de vida.

 SI EN VOLS UN TAST

LA PREMSA HA DIT

Una constel·lació de mínims rituals per a la supervivència que es despleguen davant nostre amb la potència simbòlica i la delicadesa del “lied”, cerles concèntrics i punts de fuga. És un llibre important, aquest. Mínim, dens emocionant.

Josep M. Fonalleras

L’Eroica de Cristina Masanés ha cridat l’atenció perquè de tant en tant alguna autora com ella ens recorda que la literatura consisteix a posar l’ànima damunt la taula i explicar-la per escrit. No és fàcil i per això sobresurt.

Xavier Febrés

Les entrades d’aquest dietari són miniatures precises i intenses que es despleguen en breus reflexions lluminoses.

Bernat Puigtobella

Contra la lògica monstruosa de la por, la invocació a l’alegria de Beethoven retorna no només una imatge feliç de la mare trista i enforteix el nus que trena generacions, sinó sobretot per la primacia del que és humà.

Eva Vázquez

Masanés aconsegueix arrossegar el lector atent cap a una aventura íntima que li mostrarà les entreteles d’una ànima que batega al ritme de dubtes, de preguntes i de troballes humanals.

Biel Mesquida