Germaine GargallO. Cos,pintura i error

Carles Casagemas i Pablo Picasso arribaven a París la tardor de 1900. Entre altres personatges del Montmartre rural, van conèixer Germaine Gargallo, model de pintors que va captivar Casagemas, pintor i poeta de la Barcelona de finals de segle XIX afectat de la maladie du siècle. Quatre mesos més tard, Carles Casagemas se suïcidava amb una arma de foc invocant el seu amor per Germaine. Poc temps després, Pablo Picasso començava a pintar en blau i iniciava amb Germaine una relació fins avui desatesa.

En la cruïlla entre el document biogràfic i l’assaig narratiu, aquest text ressegueix la vida de Germaine Gargallo (1880-1948) indagant en la singular relació entre aquests tres personatges. Rigorosament documentat en arxius públics i privats a Barcelona i París, recupera el pols d’una època i el trajecte d’una dona a qui l’imaginari masculí va projectar un llarg currículum de seducció. Un text que va de la pintura a la vida i del cos a la seva representació.

SI EN VOLS UN TAST

La premsa ha dit 

El llibre de Masanés és magnífic. Un assaig narratiu (o viceversa) amb voluntat d’estil digne de ser llegit al costat de les novel·les de no ficció d’Emmanuel Carrère.

Màrius Serra, La Vanguardia

Un assaig en el sentit més genuí del terme.

Eudald Camps, Diari de Girona

Una reflexió sobre el cos, la naturalesa del desig, la mirada dels altres.

Eva Vázquez, El Punt-Avui

Una història entrellaçada descrita amb intenció literària i rigor documental.

Josep Playà, La Vanguardia

S’imaginen esculpir una estàtua a partir de tot allò que queda fora de l’estàtua, fora de la seva pròpia matèria? Aquesta ha estat la fita narrativa.

Lluís Muntada, L’Avenç

Cristina Masanés ha refet un trencaclosques amb moltes peces, críptiques, trencades. Maria Palau, El Punt-Avui