Bosc. Espai arbrat que creix amb el vent, la pluja i el sol.
L’horitzó emmarca el camí, fa de fita i d’esperó. Sempre hi és.
L’escorça textura l’arbre i explica d’on ve. Nodes, branques, tronc. Trajecte.
Filla de l’última bruixa de Cadaqués, peixatera, escassament alfabeta, amb una tenacitat fora de mida i una sensibilitat exquisida, aquella que deia ser la Ben Plantada d’Eugeni d’Ors va viure durant trenta-cinc anys amb una personalitat usurpada a la literatura i va saber captivar personatges com Dalí, Lorca i el mateix Ors. Un personatge amb l’atractiu de la llegenda i l’ambivalència de tota figura mítica.
Amb la voluntat de recuperar els fets des del rigor de la història, Lídia de Cadaqués és l’esforç per fer comprensible el trajecte d’una delirant i els seus efectes en els excepcionals interlocutors que van erigir-la en musa del surrealisme i en Quixot del Mediterrani.
Un libro apasionante con una escritura ágil, sin artificio, que atrapa.
Jordi Busquets, El País
Hay nuevas maneras de narrar. El libro de Cristina Masanés va en esa línea.
Julià Guillamon, La Vanguardia
Biografia, crònica o investigació històrica, un afortunat relat.
Ricard Ruiz, El Periódico